23/05/2016
jordi folch gil le da un
10
"Impresionante y aterradora interpretación de un perro!"
En temps en què la immigració esquitxa les pàgines dels diaris i dels massmedia, quan una desprestigiada Unió Europea segueix sense saber què fer amb aquest drama humà de proporcions dantesques a un li ve poc de gust ficar-se al teatre i absorbir un altre drama d'immigrants, ja desbordat d'imatges i notícies. Però quan el cap de cartell és el murcià David Martínez, un fenomen de la naturalesa, una de les diccions més pures i belles a tot el món del teatre a un li entren presses per arribar a Porta4 aquesta petita sala de teatre en funcions de dissabte nit a Gràcia perquè l'experiència supera les expectatives. David Martínez hauria d'estar entre els grans del teatre nacional clàssic amb aquesta veu castellana tan timbrada, neta i expressiva, gairebé musical. Però l'actor, dramaturg i promotor teatral al capdavant de La Nave Va que apropa el teatre a les escoles, prefereix fugir d'academicismes i fastos i anar de lliure en allò que li demani el cos. Ell ha portat per tota Espanya Calderón de la Barca, Shakespeare, García Lorca i Lope de Vega, per tant de taules no li falten."El rei del Gurugu" escrita pel mutipremiat Ferran Joanmiquel és un monòleg rabiós sobre els immigrants subsaharians, que esperen "en un volcà adormit", a la "sala d'espera del paradís", en un pou sense llums, saltar les tanques quilomètriques de Melilla que els separen del seu somni europeu. Són Abdul, i Marie i Mathieu i és sobretot Marley, el gos que interpreta David Martínez. Sí, un gos que avisa amb els seus lladrucs l'arribada de la policia marroquina que sacseja senegalesos, nigerians i a ciutadans agenollats per la misèria en un món que queda, potser, massa lluny de la nostra consciència.Recordo haver vist fa molts anys al Teatre Fortuny de Reus a José María Rodero com Patizanco, fent de cavall a "Història d'un cavall" de Tolstoi o haver llegit "Cor de Gos" de Bulgakov sobre un gos operat en home, una crítica incisiva sobre el poder de l'Estat Soviètic. Són aquestes grans interpretacions que tornen al teatre aquest alè èpic que un mai trobarà a la pantalla d'un televisor o d'un telèfon mòbil. I aquí l'actor i director murcià es converteix en un gos testimoni de vanes esperances alhora abandonat pels seus que rastreja, ensuma, udola i gemega quan s'obre en la seva consciència que allò és la fi del món i ell sol un humil peó d'un tauler d'escacs on mai hi haurà vencedors ni vençuts. L'obra és mòbil: obliga a passejar per diferents escenaris als espectadors als qui, només arribar, se'ls lliura una bossa de plàstic amb algunes fruites perquè es converteixin, al seu torn, en aquests immigrants s que intentaran donar el salt, potser demà. L'insòlit de la proposta acaba lliurant una sucosa anècdota: dels 14 privilegiats que varem assistir a la funció del passat dissabte, 6 van sostenir embadalits les seves bosses, posades en les seves faldes o subjectant-les contra la gravetat durant els 60 minuts de funció potser ja personatges de aquest drama al qual només els llums van ser capaços de tornar en si. És obra i miracle d'aquest petit Déu escènic, de l'actor murcià que va preferir la companyia d'uns pocs que l'aplaudiment de molts. El Rei del Gurugú va ser finançada per crowdfunding (Verkami) per aportacions voluntàries, euro a euro. Crec que ja va sent hora d'aixecar-nos de la còmoda butaca de la nostra inconsciència i acudir en massa al teatre, aquest gran escenari del món on la naturalesa humana s'expressa de mil maneres diverses. Possiblement l'obra els trasbalsi pero en acabar sortiran felicos per una feina tan ben feta!
¿Si fueras el organizador o promotor del espectáculo que harías diferente?
Más promoción de algo fantástico!
¿Si pudieras hablar con el artista (cantante, actriz, actor,...) qué le dirías?
Bravo
Positivo:
El guión , la interpretación
Negativo:
Nada