
8.6
La traviata, de Guiseppe Verdi
Barcelona · Clásica y Ópera
desde
$
42.103
$
37.892
- atrapalo::_discount_label
- -10%
Teatre de Sarrià, Barcelona, (ver mapa)
Este proveedor no acepta cambios ni devoluciones. Revisa atentamente tu pedido antes de efectuar la confirmación. Una vez confirmado no podrá ser modificado ni cancelado.
lun | mar | mié | jue | vie | sáb | dom |
---|---|---|---|---|---|---|
1 | ||||||
2 | 3 | 4 | 5 29.915 | 6 | 7 | 8 |
9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 | 15 |
16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 | 22 |
23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 | 29 |
30 | 31 |
Voz y tiorba confluyen para expresar con intensidad los afectos, amores y desamores del barroco italiano.
Amanti, io vi so dire Benedetto Ferrari (1603-1681)
A finales del siglo XVI, los italianos se propusieron romper con los cánones estéticos imperantes en la música.
En aquel momento, los intelectuales de diversos campos que formaban parte del círculo de la Camerata Florentina ya miraban el mundo a través del telescopio, que se había inventado recientemente. Y Vincenzo Galilei, también miembro de la Camerata y padre del joven Galileo, tocaba el laúd y era un teórico musical de renombre. Uno de los principios básicos de la nueva estética musical fue abandonar la compleja y antigua polifonía para que una sola voz clara pudiera expresar los afectos y las pasiones más diversas del alma humana. En la entonces llamada nueva música o práctica moderna, uno de los instrumentos protagonistas del acompañamiento era la tiorba, con sus catorce cuerdas. La práctica de recitar cantando —como hacía Giulio Caccini, que se acompañaba a sí mismo con la tiorba— y la belleza trascendental de los textos musicalizados por Claudio Monteverdi y muchos de sus contemporáneos marcaron una forma de hacer música que rompía las fronteras del tiempo y que, incluso hoy en día, sigue siendo actual. La propuesta nos presenta un programa intenso y lleno de emociones, donde voz y tiorba confluyen para expresar una fantástica —y a la vez humana— gama de afectos nacidos del amor y el desamor en el barroco italiano.
__________Veu i tiorba conflueixen per expressar amb intensitat els afectes, amors i desamors del barroc italià.
Al final del segle XVI els italians es proposen trencar els cànons estètics imperants en la música.
En aquell moment, els intel·lectuals de diversos camps que integraven el cercle de la Camerata fiorentina ja miraven el món a través del telescopi, que s'havia inventat recentment. I Vincenzo Galilei, també membre de la Camerata i pare del petit Galileu, tocava el llaüt i era un teòric musical de renom. Un dels principis bàsics de la nova estètica musical va ser abandonar la complexa i "antiga" polifonia per tal que una sola veu neta expressés els afectes i les passions més diverses de l'ànima humana. En la llavors anomenada "nova música" o "pràctica moderna", un dels instruments protagonistes per a l'acompanyament era la tiorba, amb les seves catorze cordes. La pràctica del recitar cantant - com ho feia Giulio Caccini, que s'acompanyava a si mateix amb la tiorba - i la bellesa transcendent dels textos musicats de Claudio Monteverdi i de molts dels seus contemporanis van marcar una manera de fer música que trencava les fronteres del temps i que, encara avui en dia, continua sent actual. La proposta ens presenta un programa intens i ple d'emocions, on veu i tiorba conflueixen per expressar una fantàstica - i alhora humana - gamma d'afectes nascuts de l'amor i el desamor en el barroc italià.Artistas: Marisa Martins, Rafael Bonavita
Revisa tu pedido atentamente antes de confirmarlo
Teatre de Sarrià C/ Major de Sarrià, 117 (Barcelona)
Delante del Mercado de Sarrià. FGC: eina Elisenda i Sarrià. Autobuses: H4, 68, 130, V7, N7, N8