Com vaig apendre a conduir

Una dona guarda un secret que, després d’anys de silenci, està a punt de revelar. Coseta –malnom que es va guanyar a l’instant de néixer, definida pel seu sexe– ens guia en un viatge emocional a través de les corbes de la memòria: al seient d’un cotxe, al menjador de casa, als passadissos de l’institut, allà on la seva educació afectiva i sexual es va construint, deformada per la visió misògina i sexualitzada del seu entorn.

Amb una estructura fragmentada i esquitxada d’humor i cançons, Com vaig aprendre a conduir, reconstrueix els moments clau de la complexa relació de la protagonista amb el seu oncle Peck, en la qual es va teixint la teranyina subtil i perversa de l’abús disfressat d’afecte.
Paula Vogel (Washington, 1951), ens porta per les cantonades del trauma i de la infància robada en aquesta història crua –alhora divertida i devastadora– d’iniciació, d’aprenentatge i de supervivència. Vogel és una reconeguda dramaturga que, malgrat els múltiples premis que ha rebut en la seva trajectòria, no ha estat present amb prou assiduïtat en les cartelleres professionals del nostre país. El seu teatre aborda, amb imaginació i personalitat, temes socials controvertits com la prostitució, la injustícia, l’homofòbia o l’abús sexual. L’obra que presentem, Com vaig aprendre a conduir, va rebre el Premi Pulitzer 1998 i nominada al Premi Tony en la seva reestrena de 2022.

De Marilia Samper, n’hem pogut veure diversos treballs a la Sala Beckett, com autora i directora escènica. La seva obra breu i esfereïdora El que no es diu (Sala Beckett, 2021) ja va demostrar-nos que és una adequadíssima creadora per abordar temes com la violència de gènere i les estructures de poder.

____________________________________________________________


Una mujer guarda un secreto que, después de años de silencio, está a punto de revelar. Cosita –mote que se ganó al instante de nacer, definido por su sexo– nos guía en un viaje emocional a través de las curvas de la memoria: en el asiento de un coche, en el comedor de casa, en los pasillos del instituto, allí donde su educación afectiva y sexual se va construyendo, deformada por la visión misógina y sexualizada de su entorno.

Con una estructura fragmentada y salpicada de humor y canciones, Com vaig aprendre a conduir, reconstruye los momentos clave de la compleja relación de la protagonista con su tío Peck, en la que se va tejiendo la telaraña sutil y perversa del abuso disfrazado de afecto.

Paula Vogel (Washington,1951), nos lleva por las esquinas del trauma y de la infancia robadaen esta historia cruda –a la vez divertida y devastadora–  de iniciación, de aprendizaje y de supervivencia. 

Vogel es una reconocida dramaturga que, a pesar de los múltiples premios que ha recibido en su trayectoria, no ha estado presente con suficiente asiduidad en las carteleras profesionales de nuestro país. Su teatro aborda, con imaginación y personalidad, temas sociales controvertidos como la prostitución, la injusticia, la homofobia o el abuso sexual. La obra que presentamos, Com vaig aprendre a conduir, recibió el premio Pulitzer en 1998 y la nominación al premio Tony en su reestreno de 2022.

De Marilia Samper, hemos podido ver varios trabajos en la Sala Beckett, como autora y/o directora escénica. Su obra breve y estremecedora El que no es diu (Sala Beckett, 2021) ya nos demostró que es una adecuadísima creadora para abordar temas como la violencia de género y las estructuras de poder.